@CarmePont
_ Farem alguna cosa diferent?

_ Què sugereixes?

_ Passeja per somnis casuals! Vaig descobrir que aquí no només arriben les ànimes, sinó també els somnis, i també vaig descobrir com entrar-hi. Bé, és difícil, només seguiu aquest corrent. Al seu costat, aquí i allà, sempre hi ha petites fonts provisionals. Són els somnis que la gent deixa morir. Alguns són molt bonics, altres terrorífics.

_ 'Molt espantós' no és el que jo definiria com a agradable... Duhghtér semblava reticent.

@CarmePont
_ Així que anem! Els dos caminaven amb els peus descalços, aigua entre les canyelles, entre còdols de colors i l'aigua fresca molt agradable, observant les fonts fins que en van trobar una especialment interessant, on la llum brillava. Es van colmar.

Van marxar a una platja de sorra blanca, davant d'un mar d'aigües verdoses i davant d'uns penya-segats calcaris coberts per la vegetació mediterrània. Va ser un matí amb molta llum i temperatura agradable, amb vents frescos i suaus.

@CarmePont

_ Vinga, anem a aquelles roques blanques, més enllà!

_ Així que als somnis la dama entra al mar?!? Duhgthér sabia que normalment només nedava a les piscines, a causa d'un desafortunat incident que va implicar una raia, a les aigües poc profundes del riu Araguaia.

_És un somni, ximple. El somni d'un nen, aquí no em poden picar.

@CarmePont

_ Aleshores els dos, nus, van nedar fins a les roques i amb quina llibertat van agafar aquell sol quasi daurat.

_ Davant d'ells, en un altre illot rocós -més gran fins al punt de suportar uns flocs d'herba i petites flors rosades- hi havia una sirena adolescent, que acaronava un gatet i mirava cap al sol.

_ Hola com et dius? va preguntar Duhghtér, en to amable.

_ Hola, sóc una sirena, però em dic Ester.

_ Podem prendre sal amb tu, Ester?

_ Sí, és clar, poden venir.

@CarmePont

_ Entre el soroll de les onades i el so de les gavines, els dos van conversar una llarga estona amb la noia, i van descobrir els seus somnis: volia ser aviadora, paracaigudista o almenys assistent de vol i en sabia molt. ocells. Fins i tot sabia imitar-los. i després va parlar d'abelles, i papallones, i també d'estrelles fugaces. Fins que per fi, el sol comença a caure, calla.

_ Ester, parles molt de coses celestials. Per què el teu somni està al mar?

@CarmePont
_ És que jo... no puc, saps? Em temo que —la seva mirada es va quedar en blanc—, sóc com ets.

_ Dius, nu?

_ Sí, no puc.

_ Entenc -va dir Dughtér-, però per què ets sirena?

_ Les sirenes no en tenen, ja ho sabeu.

_ I per què això és tan important? Dughtér va tenir un mal pressentiment.

_ És que les sirenes no poden, saps?

_ Què no poden, Ester?

La seva mirada es va tornar en blanc, el sol s'estava posant ràpidament.

@CarmePont

_ Aviat em desperta i ja no puc ser una sirena, no tindré més protecció.

El sol es va posar de cop i la nit va arribar molt fosca, amb tempesta. els dos van tornar al corrent de l'oblit.
_ Aleshores fes el que s'ha de fer.

El petit poble, la setmana següent, va lamentar que el regidor -tan bo per a la comunitat- hagués mort en el son. Van pensar que era estrany, però van dir que havia tingut problemes per dormir, a causa dels malsons molt vius sobre el peix espasa.

@CarmePont Tothom va plorar que hagués deixat òrfena una filla de tretze anys.

@CarmePont The end of the story I left less tense...
I loved the nude photo of the woman, but this drawing was absolutely inspiring. Molts grácies!
wattpad.com/1230675021-the-gre

Inicia la sessió per participar a la conversa
mastodont.cat, cultura catalana.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalanes d'arreu d'internet.