@CarmePont Vou escrever um conto em cima desta imagem.
@CarmePont
_ Farem alguna cosa diferent?
_ Què sugereixes?
_ Passeja per somnis casuals! Vaig descobrir que aquí no només arriben les ànimes, sinó també els somnis, i també vaig descobrir com entrar-hi. Bé, és difícil, només seguiu aquest corrent. Al seu costat, aquí i allà, sempre hi ha petites fonts provisionals. Són els somnis que la gent deixa morir. Alguns són molt bonics, altres terrorífics.
_ 'Molt espantós' no és el que jo definiria com a agradable... Duhghtér semblava reticent.
@CarmePont
_ Així que anem! Els dos caminaven amb els peus descalços, aigua entre les canyelles, entre còdols de colors i l'aigua fresca molt agradable, observant les fonts fins que en van trobar una especialment interessant, on la llum brillava. Es van colmar.
Van marxar a una platja de sorra blanca, davant d'un mar d'aigües verdoses i davant d'uns penya-segats calcaris coberts per la vegetació mediterrània. Va ser un matí amb molta llum i temperatura agradable, amb vents frescos i suaus.
_ Vinga, anem a aquelles roques blanques, més enllà!
_ Així que als somnis la dama entra al mar?!? Duhgthér sabia que normalment només nedava a les piscines, a causa d'un desafortunat incident que va implicar una raia, a les aigües poc profundes del riu Araguaia.
_És un somni, ximple. El somni d'un nen, aquí no em poden picar.
_ Aleshores els dos, nus, van nedar fins a les roques i amb quina llibertat van agafar aquell sol quasi daurat.
_ Davant d'ells, en un altre illot rocós -més gran fins al punt de suportar uns flocs d'herba i petites flors rosades- hi havia una sirena adolescent, que acaronava un gatet i mirava cap al sol.
_ Hola com et dius? va preguntar Duhghtér, en to amable.
_ Hola, sóc una sirena, però em dic Ester.
_ Podem prendre sal amb tu, Ester?
_ Sí, és clar, poden venir.
_ Entre el soroll de les onades i el so de les gavines, els dos van conversar una llarga estona amb la noia, i van descobrir els seus somnis: volia ser aviadora, paracaigudista o almenys assistent de vol i en sabia molt. ocells. Fins i tot sabia imitar-los. i després va parlar d'abelles, i papallones, i també d'estrelles fugaces. Fins que per fi, el sol comença a caure, calla.
_ Ester, parles molt de coses celestials. Per què el teu somni està al mar?
@CarmePont
_ És que jo... no puc, saps? Em temo que —la seva mirada es va quedar en blanc—, sóc com ets.
_ Dius, nu?
_ Sí, no puc.
_ Entenc -va dir Dughtér-, però per què ets sirena?
_ Les sirenes no en tenen, ja ho sabeu.
_ I per què això és tan important? Dughtér va tenir un mal pressentiment.
_ És que les sirenes no poden, saps?
_ Què no poden, Ester?
La seva mirada es va tornar en blanc, el sol s'estava posant ràpidament.
_ Aviat em desperta i ja no puc ser una sirena, no tindré més protecció.
El sol es va posar de cop i la nit va arribar molt fosca, amb tempesta. els dos van tornar al corrent de l'oblit.
_ Aleshores fes el que s'ha de fer.
El petit poble, la setmana següent, va lamentar que el regidor -tan bo per a la comunitat- hagués mort en el son. Van pensar que era estrany, però van dir que havia tingut problemes per dormir, a causa dels malsons molt vius sobre el peix espasa.
@CarmePont Tothom va plorar que hagués deixat òrfena una filla de tretze anys.
@CarmePont The end of the story I left less tense...
I loved the nude photo of the woman, but this drawing was absolutely inspiring. Molts grácies!
https://www.wattpad.com/1230675021-the-great-history-14-the-mermaid%27s-cat
Esse desenho acima me inspirou tanto que eu escrevi essas coisas: https://www.wattpad.com/1230372873-a-grande-hist%C3%B3ria-o-gato-da-sereia
@CarmePont Perquè les sirenes no tenen jardí.