Ahir vaig estar sense mòbil gairebé tot el dia. La sensació d'alleujament i tranquil·litat va ser extraordinària. Tenir el mòbil operatiu i disponible em crea una sensació d'obligatorietat que no m'agrada gens.

moixaina ha impulsat

Sonríe como defensa, ataque, refugio y actitud.

'M'estimes i em times' les converses i dibuixos per dinamitar la normalitat de la Júlia Bertran que m'he polit amb dos dies.

Avui hem agafat un taxi a Barcelona. Un noi nascut a Guinea Equatorial i vivint a Gràcia, amb un català perfecte i fent servir expressions com 'pagant, sant pere canta!' Hem filosofat sobre la vida a Barcelona i Catalunya i hem rigut tot el trajecte, enfotent-nos-en del mort i qui el vetlla. Ha estat un veritable plaer, tot i la calor i el trànsit!

moixaina ha impulsat

Ara ja puc dir que soc graduada en Psicologia!! 8 anys després i amb moltes renúncies i patiments però molt orgullosa!! Ara toquen vacances i celebracions 🍻🍻

No suporto parlar de política l'endemà de les eleccions! És com sortir d'un examen i comentar les preguntes que han sortit...

moixaina ha impulsat

Vaig a Barcelona i tinc por de caure a la trampa del Fairy, per sort tinc un retrat del sospitós

Aquesta setmana he canviat les companyies de llum i de telèfon. Em falta fer canvi d'entitat bancària. Ho tinc en ment i ho faré en breu. Els petits canvis son poderosos 💪🏻

moixaina ha impulsat

No sé perquè les crítiques sense venir a cuentu m’incomoden molt. Si alguna cosa no t’agrada, no la miris/no l’escoltis/no la consumeixis... Viu i deixa viure!

moixaina ha impulsat

Llegiu sisplau el premi d’Òmnium a la millor novel·la. ‘Aprendre a parlar amb les plantes’ de Marta Orriols és una lectura altament recomanable!

Abans a twitter he fet unfollow a dues persones que no paraven de discutir entre elles. Per mi, twitter últimament és això i és molt cansat i no m’aporta gaire res. En canvi mastodont és un oasi, converses en una cafeteria de fusta amb plantes, xiuxiuejos, música suau que acompanya, calma... un espai agradable :)

Porto uns dies emocionalment durs i les persones amb qui voldria compartir-ho no hi poden ser, cadascuna d’elles passant pel seu propi tràngol. No sé què ho fa més difícil: haver d’estar forta per elles i pair la meva misèria sola o veure que estem totes fetes merda...

moixaina ha impulsat

Que viva el amor compañero y el compañerismo amoroso

El capitalismo patriarcal nos quiere celosas, monógamas, posesivas, amargadas, miedosas, con complejos e inseguridades, y sumergidas en las guerras románticas. Pero el amor se puede despatriarcalizar, descapitalizar, deconstruir, desmitificar, colectivizar y re-inventar, y además tiene un hermoso y noble potencial revolucionario escribe, Coral Herrera. "Somos cada vez más las que estamos apostando por el amor solidario y por el amor compañero", añade.

pikaramagazine.com/2017/02/que

moixaina ha impulsat

@Moixaina il·lustracions de Montse Rubio. Una meravella :)

Mostrar més
mastodont.cat, xarxa social pels catalans d'arreu.

Servidor en català per a la comunitat de llengua i cultura catalana d'arreu d'internet.