AstroTerrassa: Conferència Nahúm- Geologia del sistema solar. Títol: Un paseo por la geología del Sistema Solar.

Data: 2021-12-18
Hora: 20:00
Format: online

Resum: Nuestro Sistema Solar ha resultado ser un lugar mucho más dinámico de lo que pensábamos hace décadas, especialmente gracias al avance de la exploración espacial que nos ha permitido observar de cerca los planetas y satélites, descubriendo una apasionante historia geológica.

astroterrassa.org/blog/confere

AstroTerrassa: El Telescopi Espacial James Webb. La nova eina per observar les galàxies més febles, llunyanes i primitives de l’Univers. Xerrada divulgativa a càrrec del Dr. Jordi Miralda Escudé, Professor ICREA d’astrofísica a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICC-UB)

Dia: 2 de desembre de 2021
Hora: 19:30
Lloc: Biblioteca de la Universitat de Lleida, campus Cappont.
Entrada lliure fins a completar aforament. Ús de mascareta obligatori.

astroterrassa.org/blog/el-tele

AstroSabadell: Una possible galàxia satèl·lit de M33. A partir de les simulacions que fan servir el model cosmològic Lambda-CDM (Lambda-Matèria fosca freda), que es el que millor explica l’origen i l’evolució de l’Univers, es veu que les galàxies del Grup Local haurien de tenir moltes galàxies satèl·lit. En canvi només se n’ha descobert una d’aquestes al voltant de la galàxia M33.

astrosabadell.org/ca/inici/not

AstroSabadell: Planetes que orbiten amb una inclinació de 90 graus

Astrònoms de la Universitat de Ginebra han descobert que els exoplanetes de l’estrella HD3167, en la constel·lació de Pisces, orbiten en plans perpendiculars entre sí. De tots els planetes que orbiten al voltant de l’estrella només el més proper a ella orbita en el pla equatorial, la resta orbita en el pla polar. Una possible explicació podria ser deguda a la influència d’una estrella companya distant que encara no s’ha trobat.

Jordi Sallent@camiloxic
Natalia Vartán@NataliaVartan
La cara oculta de la Luna y nuestra maravillosa Tierra de fondo. Espectacular, abrumador... maravilloso 😍

📸: Chang'e 5-T1/China National Space Administration/Xinhua t.co/RIwqCBlJph

Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes

Aquí s'estan formant planetes.
En aquesta imatge del telescopi espacial Hubble, es pot observar l'emissió de plasma de l'estrella Parengo 2042, dins la gran nebulosa NGC 1977. Aquest astre està envoltat de material, probablement un lloc on estan naixent planetes.
Crèdit: NASA/ESA t.co/xhjo10QgzB

AstroSabadell: Una possible galàxia satèl·lit de M33. A partir de les simulacions que fan servir el model cosmològic Lambda-CDM, que és el que millor explica l’origen i l’evolució de l’Univers, es veu que les galàxies del Grup Local haurien de tenir moltes galàxies satèl·lit. En canvi només se n’ha descobert una d’aquestes al voltant de la galàxia M33, la tercera més gran del Grup Local, que segons les simulacions hauria de tenir entre nou i vint-i-cinc galàxies satèl·lit.

Salut Vilaró@salutvilaro
La galàxia d'Andròmeda, M31, és una galàxia espiral catalogada per Charles Messier el 1764. És l'objecte visible a ull nu més allunyat de la Terra. És a 2,5 milions d'anys llum en direcció a la constel·lació d'Andròmeda t.co/KxUQWXf168 t.co/1NLjskwR8B

Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Un nou telescopi espacial, TOLIMAN, cercarà atmosfera i biosignatures en exoplanetes (especialment els que hi hagi en el sistema Alfa Centauri).
L'instrument s'enlairarà a mitjan dècada.
t.co/k1VEoCrouE

Is there life at Alpha Centauri? New space telescope to seek out habitable planets around sun's...
The new TOLIMAN space telescope could launch in the mid-2020s.
www.space.com

Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Un nou telescopi espacial, TOLIMAN, cercarà atmosfera i biosignatures en exoplanetes (especialment els que hi hagi en el sistema Alfa Centauri).
L'instrument s'enlairarà a mitjan dècada.
t.co/k1VEoCrouE

Is there life at Alpha Centauri? New space telescope to seek out habitable planets around sun's...
The new TOLIMAN space telescope could launch in the mid-2020s.
www.space.com

AstroSabadell. Presentació de la maqueta del rover Lunokhod fet per Salvador Solà.

youtu.be/STy_VoWH_pQ

Des de la Mediterrània: 50 coses que cal saber sobre física. La física Joanne Baker descriu en el seu llibre 50 cosas que hay que saber sobre física el descobriment, la importància i el funcionament de les lleis, els principis i les teories que regeixen el nostre univers físic. Es tracta d’una compilació de 50 capítols, concisos i escrits en un llenguatge molt divulgatiu, en què l’autora explica de manera molt entenedora les teories més rellevants de la física moderna.

desdelamediterrania.cat/2021/1

Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Com atrapar un satèl·lit a l'espai. Mireu l'astronauta!

Massimo@Rainmaker1973
In 1984, high above the Earth's surface, an astronaut captured a satellite. Dale A. Gardner flew free using the Manned Maneuvering Unit and began to attach a control device dubbed the Stinger to the rotating Westar 6 satellite [read more: t.co/d2vdiaL0KD] t.co/LFXHpFeOZo

@hispa Ja hi ha empreses planificant la recollida de brossa espacial. Ja veurem com ho paguem, però s'ha de fer ja.

Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
S’han begut l’enteniment.
Rússia realitza una prova anti-satèl.lit, es carrega un dels seus satèl.lits vells en òrbita i genera milers de fragments sense control que ara es mouen en òrbita baixa de la Terra i poden amenaçar a l’Estació Espacial Internacional i a altres satèl.lits

@Numerica_Corp, leveraging their global telescope network, imaged the debris field created by the Russian anti-satellite test. t.co/uK2NOmVHnr

AstroSabadell: Un forat negre ocult en un cúmul estel·lar fora de la nostra galàxia. Fent servir el Very Large Telescope (VLT) del ESO, s’ha descobert un petit forat negre fora de la Via Làctia. El descobriment s’ha realitzat observant como la seva gravetat influeix en el moviment d’una estrella companya. És la primera vegada que s’utilitza aquest mètode per revelar la presencia d’un forat negre fora de la nostra galàxia.

astrosabadell.org/ca/inici/not

Cullerades de Ciència
@cullerades
Avui (gairebé) tothom sap que els estels fusionen elements lleugers per fer-ne de més pesats, però no sempre ha estat així. Avui explicarem la contribució d'una figura de la astronomia poc coneguda: Cecilia Payne.

nitter.42l.fr/cullerades/statu

NaturaLlibres@Naturallibres
🔭 @toni_pou es va fer construir una còpia del telescopi de per veure el mateix cel que el pare de l’astronomia veié 400 anys enrere. Què veurem nosaltres amb el telescopi d'@Obagaactivitats el 20/11? Xerrada + sortida astronòmica + vi i formatge: t.co/UtEJyo2iEV
t.co/mpRrgG6L7B

Ciència Oberta: Els vikings a Amèrica i els raigs còsmics. No és cap secret que els vikings van ser els primers europeus a arribar a Amèrica i amb segles d’avantatge a Cristòfor Colom. Tanmateix, fins aquest any no hem tingut evidències científiques per datar exactament la seva aventura americana.

cienciaoberta.cat/vikings/

@pybonacci Segons l'article, el planeta té un any de poc més de 2 dies, així que gira de forma molt boja!

Mostra els més vells
mastodont.cat, cultura catalana.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalanes d'arreu d'internet.