Tut fixat
Tut fixat

El toc de queda em sembla absolutament inustificat; la mostra flagrant d'un govern que no vol prendre mesures que impliquin millorar els serveis bàsics com la sanitat o l'ensenyament, per no parlar de reformes econòmiques que garantitzin uns ingressos mínims, i que prefereix salvar el sistema abans que repensar-lo.

Nothing new under the sun.

A mi em cau lluny, però se'm farà estrany si Barcelona no està en flames ben aviat.

Bé, doncs, ara, hauria d'estar fent classe per videoconferència a un dels grups confinats. En lloc d'això, estic fent guàrdia a un grup que té al professor confinat.

No, als professors confinats no els posen suplent si no estan de baixa, i no estaran de baixa (supose) si no donen positiu en la PCR.

Nova normalitat, protocols... protoculs!

Algú té constància d'alguna plataforma rotllo Strava (xarxa social d'entrenaments esportius) però en plan fedivers/descentralitzada?

Tot a punt pel Cicle d'Autor(e)s a Som del Montseny! Stayed tuned. Aviat difonem cartell i enllaços per venta d'entrades.

Jo no tinc criteri per saber si les mesures que pren el govern ajuden o no a frenar la covid, però anar xapant negocis/feines sense un pla de xoc econòmic deixarà a molta gent a l'estacada. I bé, tampoc crec que les empreses/feines s'hagin de defensar perquè sí; no és això el que cal preservar. El que cal preservar són les economies familiars i individuals, la supervivència. Renda garantida, aliments garantits, habitatge garantit. Sense això molta gent prefererirà còrrer el risc d'emmalaltir.

Ja prou, ja prou. Duem amb governs indepes des de fa anys, i aquí ningú ha declarat res, ni tan sols quan quasi tot el país estava al carrer aquell gloriòs 3 d'octubre. I ara ens hem de creure que *aquesta vegada sí*? Au va. Em tenen ben fart.

Em pregunto si hi ha una banda que s'hagi mogut menys de lloc (musicalment parlant) que No Fun At All. Tots els putos discs sonen igual. I no ho dic com a crítica. Si te n'agrada un, t'agraden tots. És el meu cas.

Encara no portem quatre setmanes de classe i la meua salut mental... bé, no me'n queda ni gota, d'això. El nivell d'estrés supera l'acumulat en nou mesos del pitjor curs que jo puga recordar. Em consta que tots els professors estem igual, esgotats, tensos. I el pitjor encara no ha arribat.

Si no ens mata el :coronavirus: , ens matarà l'estrés.

Mostra'n més
mastodont.cat, xarxa social pels catalans d'arreu.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalanes d'arreu d'internet.