Després de 42 anys ha sortit en llibertat el pres polític Del Africa.
Membre de Move 9, organització antiracista i ecologista.
Els 6 primers anys els va passar en aïllament com a represàlia a negar-se a tallar els dreadlocks.
A la fotografia emula el moment de la seva detenció.

Sóc Joaquim Vilagrassa. Sacsofonista aficioat. Des que tenim presos polítics toco totes les nits a les 20:00 en punt des del balcó de casa (plaça d'Alfons XII, Tortosa) El Cant dels Ocells, com a protesta pacífica.
Avui sentint a la ràdio a les dones dels que resten empresonats m'han afectat tant que he pensat: que més podríem fer?.
Se m'ha ocorregut fer pública la meva acció diària per veure si més músics de Catalunya...
M'ajudes a propagar-ho?
PASSA-HO, s.u.p.
Merci.

- I què és una revista? -preguntà el més jove, el qual, pel que es veia, prenia lliçons del seu company
- Una revista, minyó, és un plec d'estampes de colors que el sastre de baix rep cada setmana pel correu, de l'estranger, on es troba com cal vestir-se tant pel que fa al sexe masculí com al femení. En una parula, dibuixos. Per que fa al sexe masculí, els dibuixos te me'ls presenten gairebé sempre amb levita, pel que fa al sexe femení, no tens més que demanar: hi ha de tot.

Crim i càstig, 1866

I bé, també estic deixant Apple... però això prefereixo explicar-ho amb calma en un article perquè és una reflexió a base d'expèriències acumulades al llarg de... 15 anys? Tan sols dir que ara escric des d'un MacBook Air al qual hi he posat Linux enlloc de macOS, que uns metres més enllà hi tinc un iMac full-equip, que a l'esquerra hi tinc un iPod i a la dreta un iPhone. Per jo haver-me afartat d'Apple han hagut de passar moltes coses!

Proposta de competició Mastodon

Combats de memòria, una contra una. Mirar la línia federada 15 segons, i veure qui de les dues és capaç de recordar més toots.

I ja que hi som: puta Espanya! hahahahaha. Joder, aquesta sí que costa de deixar, me caguendena...

Gmail, almost gone too. Creats comptes a Protonmail, un que serà de pagament i vinculat a la meva adreça de correu, i un altre genèric per subscripcions i merdes.

Abandonar Google costa una mica més, cal dir, perquè està a molts més llocs dels que sembla. Pas a pas. No m'hi obsessiono. De moment vaig deixant les coses més flagrants.

Per altra banda, clausura de Whatsapp 99% completada. Totes les converses migrades a Telegram o Signal, excepte 3 persones que per no sè què necessiten un temps. La resta de contactes bloquejats per impedir obrir converses. Grups liquidats.

L'últim pas que em mancava fer per sortir definitivament de les urpes de Facebook.

Havia dit que ho faria el 31, però perquè esperar? Compte de Twitter tancat. Fuck off.

La via armada, ineficaç.
La via democràtica, ineficaç.

No sé què més ens queda...

Ah sí, la unilateral!

Em fa molta gràcia quan algú intenta justificar "de manera lògica" perquè s'hauria de fer servir una llengua en lloc d'una altra. Com si els afers socials poguessin ésser reduïts a una sèrie d'axiomes!

Una mica desangelada i breu, pel meu gust, però en qualsevol cas benvinguda nota sobre l'obra de William Blake, al diari Ara.

ara.cat/suplements/diumenge/ar

Una de les coses que més m'agrada de Mastodon, tot i que segurament seria extensible al fedivers, és la cosa aquesta de poder tenir diferents experiències en funció del servidor.

Hi ha gent que segueixo tan sols en una instància, altra que la segueixo a vàries, en funció de si allò del que generalment parlen m'interessa en general o en concret.

Això i que pràcticament no gasto amb res que no em sigui necessari. Tan sols dir que fa 4 anys que tinc les mateixes sabates (o sabatilles, per precisió), i que són les úniques que tinc. Els pantalons que duc ara mateix segurament en tenen 6 o 7. Dels calçotets prefereixo no parlar-ne.

Semblaria que tinc molta pasta, però no, tan sols sóc un somniador!

També estic pensant pillar un ampli combo Vox per la guitarra, tot i que generalment toco la clàssica sense amplificar. Per fer el berro de tant en tant, si més no, o experimentar una mica amb reverb i tal, potser fins i tot per la veu. DIc un Vox perquè sembla que acostumen a tenir un só més xapat a l'antigua.

Fa segles que no toco el piano i el vull reemprendre. Dubto entre comprar un piano digital o un teclat Nord d'aquests que tenen mil històries. D'entrada m'agrada la simplicitat i el só net, i no em veig massa fent martingales, tot i que clar, mai se sap que li convindrà a una cançó.

Pros del piano: és simple i també fa bé de moble.
Pros del Nord: té més opcions de só i me'l puc endur.

Opinions? Experiències?

Mostrar més
mastodont.cat, xarxa social pels catalans d'arreu.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalana d'arreu d'internet.