Giorgio Grappa Kame Hame Ha @giorgiograppa@mastodont.cat

@FrancescGali @nan
Supose que ja te l'hauràs convertit en àudio per usar-lo com a despertador; però, per si de cas, ací el tens també com a mp3 😁

@pijusmagnificus
Dos análisis del SN «un dueño de perro responsable»:

A: [[un]Det [[[dueño]N [de perro]SP ]N' [responsable]SAdj ] N' ']SN

B: [ [un]Det [[dueño]N [[de]P [[[perro]N [responsable]SAdj ]N' ]SN ]SP ]N' ]SN

En A, el dueño del perro es responsable.

En B, el responsable es el perro.

Qué os pensabais? Que los informáticos son los únicos que pueden explicar cosas que no entiende ni Dios? Pues los filolocos también, leñe!

(Que a gust que m'he quedat, mareeee...)

Xiquets, vaig a treballar una estona. A veure si he encertat amb la dosi justa de Café...

Fins al vespre!

Eleccions generals en Espanya? A veure que m'ho pense...

A) Mane qui mane allí, ens fotran: el resultat se me'n refot.

B) Enviar indepes al Congreso o al Senado és il·lògic: no hi pinten res; al contrari, sembla que estiguen donant suport al Régimen.

C) Si hi ha indepes que volen anar-hi... que expliquen ben claret a què hi han anat fins ara; si no els entra el riure aquell, és clar.

Mmm... de moment, crec que votaré la CUP.

21 de setembre i m'estic plantejant posar l'aire condicionat...

—Me cagonlaleche! Qué le ha pasado a la botella de vino? Está casi vacía!
—A ver si nos la han vuelto a vender así...
—Eso será.

M'està agradant la sèrie «Better than us» (només n'he vist quatre episodis). És inquietant la manera com les persones emocionalment febles (gent gran, nens petits, persones ferides) estableixen vincles amb els robots.

He desconnectat el despertador 😌.

—Es usted el profesor que se come a los alumnos con patatas?
—Con patatas, no: con verduras.
—Y eso?
—Operación biquini 😔 .

—Quina impressió que m'ha fet la teua filla!
—I això?
—Es referia a tu com «el pare»: «el pare això, el pare allò». I, de sobte, t'he vist tan envellit...
—Envellit, dius, cabronàs? Si tu ets dotze anys més vell que jo!
—Sí, ja. Però jo no tinc fills que m'ho recorden i per això em veig més jove que tu.
—Insistisc: cabronàs.
—Ai, sí.

I, amb el mòbil, van escoltant ben fort la cançó de la cabra.

Mare meua! Les xonis i els quillos encara existeixen! Em pensava que ja s'havien extingit.

"Aventures i desventures d'un passatger de Rodalies", de Giorgio Grappa.

Profes que volen adaptacions personals en el Moodle quan encara no he tingut temps per confeccionar i inscriure els grups normals. Els estic dient (amb un somriure d'orella a orella) que me'n facen memòria després del Pilar.

—Ací, mira, esmorzant una poma i un suc de taronja.
—Con lo que tú has sido.
—Pos sí.

De vegades, els professors necessitem la força i la destresa dels superguerrers de l'espai...

Sospite que Pedro Sánchez era d'aquells nens que, a l'escola, quan la mestra deia allò de «compartiu les pintures amb els companys que no en tenen», agarrava (ben fort) el seu estoig i s'amagava sota la taula.

No era suficient anar de cap amb l'inici de curs (un clàssic), haver de barallar-me amb el Moodle (per fi hi ha autèntica demanda entre els companys: es noten, els profes nous), sinó que també havia de patir un parell d'avaries a casa i se m'havia de defuncionar el cotxe, tot d'una. Perquè, és clar, un inici de curs «normal» no tenia suficient dificultat.

Jopetines.

Aquesta samarreta ha fet que, a l'hora del pati, dues noies (que encara no han sigut alumnes meues) se m'acostaren per preguntar-me que quina és la meua casa; ha resultat que tots tres som de la mateixa, de manera que hem passat una estona molt agradable posant a parir els creguts de Gryffindor, els setciències de Ravenclaw i els moniatos de Hufflepuff.