Sovint és fa penosament evident la imposició del mercat editorial que els textos es converteixin en llibres. L'escriptor ja ha dit tot el que havia de dir, i s'arrossega tristament de pàgina en pàgina, acompanyat pel lector que, empès per la curiositat o la disciplina, no gosa abandonar-lo a la seva sort.

No vull caure en la innocència tecnòfila, però potser els formats digitals contribueixin a deslliurar-nos d'aquest llast, en la mesura que fan desaparèixer el gruix del llibre.

@lluis_nacenta
És una hipótesi tan antiga com els formats digitals. Fora del món editorial tradicional, és a dir, en l'autoedició, em sembla que sí que s'acompleix (caldria un estudi estadístic per confirmar-ho o desmentir-ho).

@giorgiograppa ho veig com tu. Crec que en el context de l'autoedició els usos són més oberts i es pren més risc.

Segueix

@lluis_nacenta
I l'autor no hi pateix cap pressió, fa el que creu que ha de fer. Em sembla que, fa molt de temps, quan Amazon (crec recordar que era Amazon) va començar a distribuir llibres autoeditats, vaig llegir algun article sobre l'extensió d'aquestes obres i que, en molts casos, eren més breus que una novel·la curta i més llargs que un conte llarg; crec que parlaven d'entre 40 i 80 pàgines, una extensió poc freqüent en la narrativa (fora de la infantil i juvenil).

Inicia la sessió per participar a la conversa
mastodont.cat, xarxa social pels catalans d'arreu.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalana d'arreu d'internet.