@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras
és que estic reunit, ara mateix; amb els @ubuntaires, i això inclou al Sisco i al Rafael 🙂 .

@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras
Doncs, vinga, final de la reunió: us ho conto.

Va ser el primer curs de treballar a Catalunya. Jo tenia, fins aquell moment, la Definitiva en Torrevieja (que ja no es diu Definitiva, per cert: ara, se'n diu la Perpètua) i, en el concurs de trasllats, havia demanat Catalunya fugint d'un ambient cada cop més pepero i angoixant. Vaig obtenir plaça en un poble del Penedès (terra de vins: ja sabia jo cap a on venia) i cap a ací vaig pegar.

(1/9)

@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras

El canvi habitual sol ser el contrari: valencians que abandonen la plaça en Catalunya per a tornar cap a la terreta. I, de fet, jo vaig ocupar la plaça que ocupava un tal Josep, que se'n va tornar cap a les seues comarques centrals, tan feliç com jo venia cap a ací.

(2/9)

@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras

El cas que aquest Josep s'havia passat 14 anys al centre (els mateixos que porte jo ara, crec) i havia instaurat un costum: el de la paella de final de curs.

I és que el tal Josep, cada final de curs, feia paella per a tot el claustre, uns 50 profes, i tots encantats de posar-se les botes. Ah, i les feia amb llenya, el cabró!

(3/9)

@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras

Total, que, no sé per què, el cas és que, a partir de març, vaig començar a escoltar comentaris molt curiosos al meu voltat: per algun motiu que jo no arribava a comprendre, una bona de colla de companys van començar a parlar-me de les paelles que feia el Josep. Amb insistència. Amb insistència sospitosa.

(4/9)

Segueix

@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras

Jo, que tinc una certa facilitat per a llegir entre línies i esbudellar qualsevol tipus de text i extreure'n significats ocults fins i tot per al mateix autor, no la tinc, en canvi, per pillar les indirectes. En aquest cas, però, i no sabria dir per què, m'hi vaig adonar molt ràpidament: tots esperaven que jo, com que també sóc valencià, prendria el relleu del Josep i m'oferiria a fer la paella de final de curs.

(5/9)

· · Web · 1 · 0 · 2

@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras

A veure, criatures: que una cosa és fer paella per a una dotzena (familiar) i una altra de molt diferent és clavar-se en 50 racions llargues: això és de Galbis, tu!

(6/9)

@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras

El cas és que em vaig passar tot el tercer trimestre jugant al divertidíssim joc de fingir que no m'adonava de les indirectes. És més, tot cabró, els demanava detalls sobre els ingredients i els preguntava si el Josep posava romaní o caragols a la paella, si hi posava verdura fresca o congelada, si hi posava brou o aigua... Amb la cara innocent de qui no s'adona que li volen encolomar el mort.

(7/9)

@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras

Un dia, ja a principis de juny, una companya no va poder més i va esclatar tota indignada perquè ningú s'hi feia abans i s'anava a perdre una tradició de 14 anys... I jo vaig continuar posant cara de bajoca (de bajoca plana, tendra, però plana: això és important), com si no m'adonés que tot això ho deia per mi.

(8/9)

@SerendipiaBCN @sisco_garcia @EvitaObdu @rcarreras

I bé, què us diré? Que aquell any vam començar l'efímera tradició de la costellada de final curs. Efímera, perquè aviant van descobrir que donava massa feina i que era més còmode dinar de restaurant, que t'ho donen tot fet i, després, no has d'escurar els plats.

Us ha agradat la batalleta?

(9/9)

Inicia la sessió per participar a la conversa
mastodont.cat, xarxa social pels catalans d'arreu.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalanes d'arreu d'internet.