Trobar lloc entre sol i ombra en un banc un matí de gener tampoc no ha estat fàcil: la vida de jubilat és més dura del que em pensava. Ara, però, ja estic a punt per a dur a terme un acte de protesta i profundament subversiu: posar-me a llegir en públic, a la vista de tothom; i amb un llibre en paper: poca broma.

Hora del rebentat (cigaló, en diuen per ací...), un dels sacraments del jubilat. No és cremaet: paciència.

Que bones que són les pràctiques de jubilat! Llegint en la terrasseta, prenent el sol amb vistes al mar... El dia que em jubile de debò, seré molt feliç!

—Esa casa la vendéis?
—No, hemos puesto el cartel para tapar un vidrio roto.

Conversación real. Bueno, sólo en parte.

Com cada nit de Nadal des de fa més de 30 anys, ho tenim tot a punt per veure «Plácido», de Berlanga. No em canse mai d'aquesta comèdia trista i crítica.

Comence el procès de tancar el meu darrer compte a Twitter. Abans, però, sol·licite el fitxer amb les meues dades allí i, oh, sorpresa!, en el formulari ha una frase que em crida poderosament l'atenció (i que em dóna un motiu més per eliminar-ne el compte). A veure si endevineu quina és.

Vull fer experiments amb *BSD i no se quina amb distro començar:
- de NetBSD, m'agrada l'eslògan («Of course it runs NetBSD»);
- de FreeBSD, el dimoniet;
- d'OpenBSD, la fama de seguretat.

Acabaré agafant el dimoniet, segur que sí.

Mostrar més
mastodont.cat, xarxa social pels catalans d'arreu.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalana d'arreu d'internet.