Acabe d'estrenar la tauleta digitalitzadora Wacom Intuos BT S. La configuració amb Kubuntu ha estat... automàtica! He engegat la tauleta i, en Arranjament del sistema, Bluetooth, he clicat sobre Afegeix un dispositiu; de la llista que ha trobat, només m'ha calgut seleccionar Intuos BT S i... a funcionar! No m'ha calgut instal·lar-hi res.

Amb Krita, he perpetrat aquest autorretrat 🤪

«No se vayan todavía! Aún hay más!»

Bo, aquest cartell ja és el súmmum de la ximpleria: es posen en pla «personal trainning» o «influencer» o vés a saber què; parlen de l'èxit sense saber (o sense reconèixer) quantes assignatures els han regalat; parlen del treball (dur!), de la constància i del sacrifici com si la major part d'ells no s'hagueren passat sis anys tocant-se el nas... i no saben ni posar una coma ni coordinar correctament tres sintagmes preposicionals 😏

Ací:
1) tornen a proclam... bé, tornen a quedar com uns cunyats donant-se-les d'experts en pedagogia,
2) exigeixen al professor que no avalue les competències aconseguides, sinó que els estimi tal com són (això és cosa del papa i la mama, sabeu?),
3) obliden que un dels objectius de l'educació (i un dels més pràctics: ells, que sempre estan preguntant «i això per a què em serveix?...») és preparar els nens per al món real... i, sí, el món real sovint exigeix trepar als arbres,
[segueix!]

Amb aquest altre:
1) tornen a proclamar-se implícitament experts en pedagogia (ja us n'havia avisat),
2) tornen a fer recaure el 100% de la responsabilitat de llur procés d'aprenentatge en el professor i, a més,
3) es volen fer els simpàtics (ein?) amb una emoticona primitiva.

Amb aquest:
1) es proclamen (implícitament) experts en pedagogia (insistiran en aquest punt, atenció), i
2) confessen (sense ser-ne conscients, el què demostra quin és llur nivell real) que a ells no els cal estudiar, que ja s'ho farà el mestre per fer-los aprendre.

Els alumnes també han participat amb alguns missatges que... com ho diria delicadament? Bo, certes coses no es poden dir delicadament, sobretot si estan fetes amb el cul. Comencem amb un bonic exemple d'agramaticalitat espantosa i que, com els altres cartells, tampoc s'han molestat en acabar amb un punt (em vaig passar tot 4t d'ESO dient-los «Tota frase ha d'acabar en un punt!»: quina pèrdua de temps...).

Entre les «engalanadures», hi havia un cartell carregat de bons desitjos per part dels professors. Era fàcil de reconèixer perquè estava format per una oració composta que no perdia la compostura (ni la gramaticalitat) en cap moment. Ah, i acabava en un punt, com fan totes les frases ben parides. Oi que ha quedat bonic?

No sé de qué aplicación de foto (que creaba una versión del sexo opuesto) hablabais ayer, pero conmigo ha fracasado horriblemente y no sé por qué.

(Las gafas me las he quitado yo, no la app.)

Dissortadament, no cal anar a Turquia per obtenir aquestes respostes. Ni tampoc retrocedir gaire en el temps.

Amb aquest nivell de llirimanisme, en lloc d'una República, hauríem de muntar una floristeria. Quina plaga, quina plaga...

Sóc l'únic que pensa que els preus de mòbils, tauletes i ordinadors no trigarà en disparar-se?

A veure si em podeu ajudar: entre aquestes dues notícies hi ha alguna cosa que no em quadra del tot i no sé què és... 🤔 🤔 🤔 🤔

Es llegir notícies com aquesta i entrar-me un mena de riure histèric i inacabable...

Mostrar més
mastodont.cat, xarxa social pels catalans d'arreu.

Servidor en català per a la comunitat de llengua i cultura catalana d'arreu d'internet.