Segueix

Virtuts del Cagar

Nou discurs pronunciat en la càtedra cagatoria de la Universitat de ENSUMALANCA per Macari Cagané

Editorial Diarrea.

INVOCACIO

Magis bonum est cagare
quam bibere et manducare
Millor cosa Ă©s el cagar
que el beure i el menjar.
Paraules d'un caganer
en temps que cagava bé.

· · Web · 1 · 1 · 0

PROEMI

Discrets i nobles oients,
qui apretant llavis i dents
arrufeu un poc el nas,
per respecte al meu "detrás",
que amb solemnitat completa
ara fa la seva feta,
crec que será convenient
fer-vos en aquest moment
un discurs improvisat,
en el qual, amb claretat,
a tots us tinc de fer veure
que jamai em podreu treure
cap feina més d'admirar
que la feina del cagar.

Procureu-me estar atents,
que provant-ho al mateix temps,
per la boca i el "trasero"
sens cap vanaglĂłria espero
convéncer l'enteniment
amb el discurs evident,
i convéncer també el nas
amb els perfums del "detrás".

No'm diguin que sĂł indecent
perqué davant de la gent
cago i parlo de cagar,
que Ă©s cosa que tothom fa.

Des del més gran al més xic,
des del més pobre al més ric
i Ă©s molt babau qui s'amaga,
de cagar, doncs tothom caga,

i com al principi he dit
vaig trobar en un llibre escrit,
d'un antic savi doctor,
que Ă©s tenia per millor
en aquell temps el cagar
que el beure i que el menjar.

Aixó sí que ho crec molt bé
i jo us ho provaré,
amb raons tan evidents,
que ho veureu, nobles oients,
encara més clar que aixó.

Començo doncs ara jó
i en dues parts dividiré
el discurs que vos faré,
provant-vos en la primera
el poder de la caguera,
i mostrant en la segona
que Ă©s cosa molt sana i bona,
i d'una gran excel-léncia,

com veureu amb evidéncia.

PRIMERA PART

L'Emperador de la Xina,
el Sultá de Palestina
i altres terres de l'Orient,
tots els Reis de l'Occident,
el de França, el d'Espanya,
el d'Irlanda i la Gran Bretanya,
tots els Reis y Emperadors,
ducs, marquesos i senyors
que d'aquí cent anys hi haurá,
tots els que en el món hi há,
i tots aquells que hi ha agut
tan poder junts no han tingut
ni jamai podrán juntar
com té el "Senyor Cagar".

Cagat homo, cagat dona
et cagat omnis persona.

Paraules d'un escolá
que no podĂ­a cagar.

Caga tot qui es animal,
caga el ric i el menestral,
caga el savi i l'ignorant,
la formiga i l'elefant,
caga el Rei i caga el Papa
caga tot home que endrapa
i caga, per acabar
tot qui te cul per cagar.

Aquell "currutaco" fi,
que tot ell Ă©s presumir,
caga en més d'una ocasió,
amb molt gran satisfacciĂł;
fins les senyores més fines
corrents s'alcen les cortines
descubrint l'honest darrera,
quan apreta la caguera.

L'avar que en gran afany
conta el seu tresor tot l'any
i d'alli no s'alçaria
per son cosĂ­ ni sa tia
fins que ben tancat hagués
amb sis claus els seus diners,
s'alça corrents sense peresa,
quan li diu naturalesa
que en la necessaria hi ha
negocis a despatxar;
i si estant-se allĂ­ assentat
es recorda que ha deixat
tal volta el calaix obert,
tinc jo per molt i molt cert
que pendrá paciéncia llarga
fins que havent buidat la carga
el senyor cul li dirá:
"-Alça't d'aquí, prou hi ha."

Inicia la sessiĂł per participar a la conversa
mastodont.cat, cultura catalana.

Servidor social en catalĂ  per a la comunitat de llengua i cultura catalanes d'arreu d'internet.