isard @isard@mastodont.cat

compondre ≠ composar

- La reacció té com a productes els elements que componen l'àcid.
- Una cantautora compon i canta.
- Vés-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon.

- El van composar per haver parlat català.

Atès que 'composar' té un significat molt restringit, si no n'esteu completament segur digueu 'compondre'.

Si una cosa es pot predir és 'predictible'; si no, és 'impredictible'.

Quan votem per a nomenar president (o batle o…) 'elegim'.

Quan decidim entre diverses opcions d'acord amb les característiques, gust, etc. 'triem'.

El que no hem de fer mai és *escollir, perquè és un castellanisme recent i innecessari.

adesiara: de tant en tant

— Adesiara demanàvem el parer de Guarner: va ser el mestre d'una generació de filòlegs.

torcar ≠ eixugar ≠ assecar

Torcar: llevar la brutícia amb un drap.
Eixugar: fer que una cosa mullada perdi la hunitat (per evaporació, amb un drap, etc.)
Assecar: fer que una cosa perdi la humitat natural.

— Torca't la boca!
— Si no t'eixugues els cabells, agafaràs una calipàndria!
— L'arbre es va assecar l'estiu passat.

atzucac: carreró sense eixida

— El carrer del trasmall és un atzucac.
— El brèxit ha esdevingut un atzucac.

En francès, es diu 'cul-de-sac' o 'impasse'. Aquest mot, 'impasse', sovint es fa servir erròniament amb el significat de «moment de pausa, període en què un afer no evoluciona»:

— Les negociacions entre Sánchez i Iglesias es troben en un *impasse fins que se celebren les eleccions europees.

«Sí o sí» és un castellanisme MOLT modern. Hi ha expressions genuïnes equivalents a bastament:

- si us plau per força
- tant sí com no
- de grat o per força
- peti qui peti
- tant si es vol com si no es vol
- força forçat

No és «de motu propio»; sinó «motu proprio».

– El jutge, motu proprio, va decidir revocar la prisió provisional.

No és *'formatge fresc'; és 'formatge tendre'.

No és *'canella en rama'; és 'canotet de canyella'.

Els mots 'arena' i 'sorra' són sinònims. No és pas cert que 'arena' sigui castellanisme

Es un terme tradicional: apareix en moltes obres clàssiques i en la toponímia (Arenys de Mar, Arenys de Munt).

Antigament, sorra era l'arena (o pedres petites) que es feia servir per a llastar embarcacions. Com que sovint llastaven amb arena…

Ja que fas el sant, fes es miracle.

A la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.