Ei, que el nom sencer del ministeri és cultura i ESPORT.

La situació és molt ridícula si es pensa en l'experiència prèvia d'Iceta en cultura i esport. Però el fort d'Iceta és vendre motos. I com a ministre li tocarà vendre'n una que requerirà tot el seu descomunal cinisme: els jocs d'hivern a Barcelona.

Segueix

Menys mediàtica, però en la línia de fer entrar megaprojectes amb calçador tenim Raquel Sánchez. El seu pas d'alcaldessa de Gavà a ministra de transport és surrealista si no fos perquè li tocarà moure l'ampliació de l'aeroport. També completament dissonant amb els temps que corren, suposo que entenen que en aquest cas la resistència serà local, i que ella té prou influència a la zona.

· · Web · 1 · 2 · 2

En general, la idea del Gobierno aprofundeix en aquesta manera tan espanyola de fer ministres ineptes poltroneros sense cap relació amb les seves competències. Excepte allà on cal un autèntic fill de puta amb dos dits de front perquè la cosa no es desmadri massa. Eh, Marlaska?

El cas de Salvador Illa encara no està superat però: de filòsof (?) exalcalde a ministre de sanitat amb poders concentrats durant la pitjor crisi sanitària del segle. Com a paradigma d'aquest tipus de personatges, convé adoptar un nou títol més descriptiu que el de ministre: el MINISTRILLA.

@reignasi No sé on vaig sentir a dir, segurament a algun polític, que com menys sàpiguen els ministres del camp que els toca, millor. Suposo que ho deia perquè la idea és que tota activitat política estigui encaminada a apuntalar, mantenir i guanyar poder, i no a servir la població, que és el que se suposa que conté l'enganyós pacte democràtic. Algú que en sàpiga podria estar temptat de lo segon, i això afebliria el poder. En fi, partitocràcia...

Inicia la sessió per participar a la conversa
mastodont.cat, cultura catalana.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalanes d'arreu d'internet.