A Texas estan pensant com muntar un telescopi gegantí a la Lluna. La lent seria líquida, que és més barata i, sobretot, fàcil de transportar. Els avantatges de posar-lo allà són molts: no hi ha atmosfera, evites contaminació lumínica, i bastants inconvenients obvis. Ara ja començaran a moure's per obtenir diners. D'aquesta mena de projectes megalítics (com el Hubble), només alguns pocs arriben a realitzar-se.

phys.org/news/2020-11-texas-as

Ahir es va enlairar un coet Big Falcon 9 (els de l'Elon Musk) carregant el satèl·lit Sentinel-6 de l'ESA/NASA que s'encarregarà de mesurar el nivell del mar amb una precisió molt superior a l'actual.

Han penjat un vídeo resum de 3 minuts on es veu com s'enlaira el coet i com es recupera aquest, que encara que ho hagis vist abans, no deixa de ser espectacular.

esa.int/Applications/Observing

Imatge d'espai profund amb el Hubble. És una galàxia espiral a la que gairebé no se li veuen els braços. També s'hi veuen estrelles de la Via Làctia i d'altres galàxies encara més llunyanes.
nasa.gov/image-feature/goddard

L'ESA planeja un servei de comunicacions a la Lluna perquè, un cop hi anem a muntar bases, ens caldrà comunicar-nos amb la Terra. I volen muntar també GPS a la Lluna per no perdre'ns.
esa.int/ESA_Multimedia/Videos/

Un estudi del SETI apunta que una de cada dues estrelles semblants al Sol podrien tenir un planeta habitable. Com que són un 7% de les estrelles, surten uns 1,4 milers de milions a la Via Làctia. Aquests del SETI són una mica optimistes.

space.com/habitable-planets-co

Aquesta imatge, feta aquest mes, està presa des del mòdul lunar xinès Chang'e 4 i hi surt el rover Yutu 2, de la mateixa missió.

cdn.mos.cms.futurecdn.net/bEVx

space.com/china-moon-far-side-

Ja gairebé no es veu, però encara es pot veure Mercuri al cel del vespre. Com que és molt a prop del Sol, és complicat de veure.

apod.nasa.gov/apod/ap201114.ht

Fa un parell de setmanes, un Conseller va anunciar el llançament de la "NASA catalana". Deixant apart de la mala elecció de paraules, la idea és la d'impulsar un concepte al que s'anomena "el nou espai", que va sobretot de minisatèŀlits de sensors i comunicacions, un sector que se sap del cert que serà molt important en el futur proper. Aquesta és una de les coses que també fa la NASA. Si en voleu saber més, el Benjamí Villoslada en parla amb un expert en el seu podcast.
blog.benjami.cat/arxiu/podcast

L'ESA i la NASA han iniciat un projecte per fer retornar mostres de terra marcià cap a la Terra. La qüestió és que els laboratoris mòbils que s'envien a Mart (els rovers) són molt limitats quant a anàlisi, comparats amb els que tenim per aquí i se sospita que ens perdem molta informació.

nasa.gov/press-release/indepen

Al planeta K2-141b (molt a prop de la seva estrella), els oceans estan fets de lava, els vents arriben a velocitats supersòniques i plouen roques.

science.slashdot.org/story/20/

apod.nasa.gov/apod/ap201106.ht
Foto de l'Estació Espacial Internacional passant per davant de la Lluna.

L'Agència Espacial Europea aposta per les renovables al port espacial europeu (que en realitat és a la Guaiana francesa).
esa.int/Enabling_Support/Space

La NASA ha publicat una sèrie de fotos del "toc" que va fer la nau Osiris-Rex a l'asteroide Bennu. Totes juntes fan una mena de vídeo espectacular a càmera ràpida, perquè la seqüència sencera duraria tres hores:
apod.nasa.gov/apod/ap201103.ht

L'Osiris-Rex arribarà a casa en tres anys amb mostres de l'asteroide.

Dissabte passat hi va haver el que els anglosaxons en diuen una lluna blava. Normalment hi ha una lluna plena cada mes, però com que n'hi ha una cada 28 dies, de vegades n'hi ha dues com ha passat a l'octubre, i a la segona se li diu Blue Moon. Passa cada 2,5 anys, així que és relativament estrany. A la Lluna li és igual el calendari, així que aquesta no és ni més gran, ni més maca, ni més blava. Però vaja, de maca ho és sempre.

mastodont.cat, xarxa social pels catalans d'arreu.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalanes d'arreu d'internet.