AstroCat @astrocat@mastodont.cat
Notícies d'astronomia en català.
Unit des de Nov 2020
AstroTerrassa: sortida d’observació a Saldes (Observatori del Pedraforca). A càrrec de: Membres de l’Agrupació astronòmica de Terrassa (AAT) i de Salvador Martí de l’observatori del Pedraforca. L’Agrupació Astronòmica de Terrassa organitza una sortida d’observació astronòmica pel proper dissabte 5 de març, a Saldes.
https://astroterrassa.org/blog/sortida-dobservacio-a-saldes-observatori-del-pedraforca/
AstroSabadell: conferència "Supergegants vermelles i el curiós cas de Betelgeuse" per Gemma González-Torà.
https://www.youtube.com/watch?v=fYXlnmOF7Gk&ab_channel=AstroSabadell
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Encara no ho sabem tot sobre supernoves.
Fins ara es pensava que els estels Wolf-Rayet, gegants superlluminosos que es troben en la part final de la seva vida, col·lapsaven formant un forat negre però sense explosió. Però ara hem detectat un cas amb explosió.
t.co/eckpzAanvY
AstroSabadell: Apropament d'un objecte al sistema estel·lar Z CMa. Un equip científic ha registrat l'acostament d'un objecte a Z Canis Majoris. L'acostament s'ha observat gràcies a l'Atacama Large Millimeter Array (ALMA) i al Karl G. Jansky Very Large Array (VLA). L'objecte aliè al sistema es va acostar i va interactuar amb l'entorn de la protoestrella binària i va produir la formació d'uns llargs i caòtics plomalls de pols i gas al disc que l'envolta.
https://astrosabadell.org/ca/inici/noticies/2279-apropament-d-un-objecte-al-sistema-estel-lar-z-cma
AstroCat
ha impulsat
From Orion to the Southern Cross
Image Credit & Copyright: Lucy Yunxi Hu
AstroSabadell: La bombolla de 1.000 anys llum de diàmetre és la font de totes les estrelles joves properes. El Sol es troba en un buit de 1.000 anys llum de diàmetre que està envoltat de milers d'estrelles joves. En un article publicat a Nature, astrònoms del Centre d'Astrofísica | Harvard & Smithsonian (CfA) i de l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI) han reconstruït la història evolutiva d'aquest veïnat galàctic,
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Una de cada 15 llumetes que es veuran en el cel nocturn serà un satèl·lit.
Si continuem amb el ritme previst d'enlairaments i constel·lacions de desenes de milers de satèl·lits en òrbita baixa, això és el que tindrem.
t.co/IGdb0l60Y9
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Aquesta és la roda de filtres d'una de les càmeres que porta el James Webb. Cadascun dels filtres està altament especialitzat en deixar passar tan sols un determinat tipus de radiació.
t.co/94DMQJy7u1 t.co/pIOrUfiBIG
AstroSabadell: La bombolla de 1.000 anys llum de diàmetre és la font de totes les estrelles joves properes. El Sol es troba en un buit de 1.000 anys llum de diàmetre que està envoltat de milers d'estrelles joves. En un article publicat a Nature, astrònoms del Centre d'Astrofísica | Harvard & Smithsonian (CfA) i de l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI) han reconstruït la història evolutiva d'aquest veïnat galàctic.
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
El mapa més detallat de l'univers a gran escala.
Conté 7,5 milions de galàxies i l'està fent el projecte Dark Energy Spectroscopic Instrument amb l'objectiu d'entendre què és i com funciona la misteriosa energia fosca que accelera l'expansió del cosmos.
t.co/SazL4inqyb t.co/uWIPw19SGo
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
La importància de... no descobrir res.
Excel·lent article que reflexiona sobre la importància, en el món de la ciència, dels experiments i hipòtesi que no descobreixen res. Inútils? No, perquè ens permeten descartar i/o confirmar altres explicacions.
t.co/fKEov6kKD5 t.co/rYn770SBqO
AstroSabadell: Una estructura estel·lar primitiva ens apropa a les primeres etapes de la Via Làctia. Igual que l'arqueologia escodrinya minuciosament la terra per trobar valuosos objectes que ajuden a conèixer millor les antigues civilitzacions, els astrònoms indaguen a les estrelles de la Via Làctia amb l'esperança de trobar alguna pista que ens ajudi a entendre els primers moments de la història de la nostra galàxia.
https://astrosabadell.org/ca/inici/noticies/2272-una-estructura-estel-lar-primitiva-ens-apropa-a-les-primeres-etapes-de-la-via-lactia
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Ara que el cometa C/2021 A1 Leonard ja s'allunya i es dirigeix cap a l'espai interestel·lar per a no tornar mai més, podem recuperar una de les millors imatges que s'han capturat d'aquest viatger còsmic. La foto és de Gerald Rhemann i la va fer el 27 de desembre. t.co/4Tg5UtbKYu
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Una tempesta de sorra a Mart obliga a la sonda @NASAInSight a entrar en hivernació per a protegir bateries. La NASA espera que pugui tornar a la normalitat la setmana vinent.
Per cert, la imatge és una selfie de l'any 2019 (la nau es veu coberta de sorra).
t.co/me0FfA0Li1 t.co/rOraCrsgOX
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Una xarxa de radioantenes distribuïdes arreu del món asseguren la comunicació constant amb el James Webb. t.co/CRxqzxoJGO
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Vols saber a què es dedicaran les primeres 6.000 hores d'observació del telescopi espacial James Webb?
Ja fa temps q estan atorgades a projectes concrets. Com qualsevol altre telescopi, un consorci gestiona les assignacions
Aquí pots navegar pels projectes
t.co/MTXf7d4Msd t.co/dGCRr0guzW
Avui he vist un bòlid mentre anava en bici. Ja estic content.
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/B%C3%B2lid
Joan Anton Català Amigó@estelsiplanetes
Pluja de... diamants!
Experiments de laboratori simulant les condicions atmosfèriques d'Urà i Neptú semblen confirmar les sospites: a les atmosferes d'aquests planetes gasosos, s'hi formarien diamants.
t.co/aBRWxTuVgN
El rover Yutu 2 porta tres anys i més d'un quilòmetre a la cara oculta de la Lluna. Treballa 14 dies i descansa 14, quan no hi ha sol i fa massa fred per als instruments.
Al 1989, la Voyager 2 va fer l'única visita terrícola a Neptú. El protagonist va ser Tritó, la lluna més gran. Vam veure un món molt jove i vam descobrir unes plomes provenents de la superfície, senyal que és un cos actiu. Se suposa que son ejeccions de vapor d'aigua que trenquen el gel de nitrògen de la superfície, però no està clar, així que s'hi ha d'anar a veure-ho. No hi ha cap missió aprovada, però tant els estatunidencs com els xinesos hi volen enviar sondes.
https://danielmarin.naukas.com/2022/01/08/determinando-la-naturaleza-de-los-geiseres-de-triton/
Notícies d'astronomia en català.
Unit des de Nov 2020
