Backhand Topspin @gabvp@mastodont.cat

Denuncien l'empresa Rosa dels Vents per incomplir els protocols per combatre la Covid-19 en les seves cases de colònies després que alguns infants hagin donat positiu.
Paral•lelament, pleguen 13 (de 15) monitors d'una de les cases gestionades per Rosa dels Vents, denunciant explotació laboral.
https://www.ccma.cat/324/denuncien-incompliments-dels-protocols-covid-en-cases-de-colonies-de-rosa-dels-vents/noticia/3112342/

🙈🙈🙈 Potser posaran nens a reparar línies d'alta tensió, qui sap.

Per entendre'ns, avui en dia el Sálvame i les revistes del cor estan quedant com a producte dirigit a persones de 45 o 50 en amunt. En canvi, aquests youtubers acaben generant un submón similar però dirigit (de moment) a joves de menys de 25 o 30.
Veurem què passa amb el temps i què passarà quan es facin grans.
Hi ha diferències però entre aquests youtubers i la superpop: 1.No necessiten papparazzis ni intermediaris, s'exposen ells mateixos. 2. Els seus vídeos els miren homes i dones per igual.

No conec ni a un 10% dels "youtubers" que hi ha i potser m'equivoco amb això que diré però tinc la sensació que bona part d'aquests youtubers estan substituint la premsa del cor i concretament la premsa del cor juvenil. Vaja, la Superpop de tota la vida.
En molts casos els continguts giren al voltant de la seva vida privada (quina casa o cotxe es compren, amb qui es relacionen i amb qui s'enemisten...) o bé quines són les seves opinions personals sobre això o allò.

Pregunta: Sabeu si hi ha alguna alternativa a Shazam o Soundhound que sigui (més) respectuosa amb la privacitat?

I com a clients, hauríem de tenir màxim respecte cap a persones que ens estan servint, que treballen en unes condicions laborals duríssimes, sovint per sous baixos i que són els que més pateixen aquesta situació. Per a nosaltres va ser una mala experiència de dues hores, per a ells i elles són 8 o 10 hores cada dia rebent queixes i sent receptors de l'ennuig de la clientel•la.

Vaig anar al lavabo del local i vaig passar per davant de la cuina: Dues persones treballant al límit.
Què vull dir amb tot això? Que potser serà perquè vaig treballar de cambrer alguns anys de la meva vida, però em sap greu que les queixes i el mal rotllo acabin sempre en l'última baula de la cadena. No pots ser propietari d'un restaurant d'aquestes dimensions i en ple estiu tenir únicament 4 o 5 persones treballant entre cuina i sala. La responsabilitat és d'un propietari garrepa. ⬇️

Tothom es va desesperar amb la lentitud de tot plegat. A la taula del costat es van asseure que encara hi havia els plats de les postres dels clients anteriors i van trigar com 30 minuts en netejar-la abans d'agafar la comanda. Algunes persones, clientes, van començar a protestar.
A banda de la mala organització, hi havia únicament dos cambrers treballant per atendre 20 o 22 taules (entre interior i terrassa), algunes d'aquestes taules grans, amb 8 i 10 persones. ⬇️

Ahir, vam parar en un restaurant a fer un menú que volíem que fos ràpid. El local tenia un parell de taules plenes a l'interior i una terrassa dividida en dues seccions (un carrer amb trànsit ocasional de cotxes passava pel mig). En total aproximadament 20 taules plenes a l'exterior.
Al final hi vam estar més de dues hores i això que vaig anar a la barra a pagar abans que ens servissin les postres 😅. Un desastre.
(segueix ⬇️)

Resistència contra la dictadura de les reviews. 😅

Molta brometa i molta xuleria per twitter però aquest paio no torna a posar els peus a Gibraltar (ni probablement tampoc a cap altre territori de sobirania britànica) fins que això no prescrigui.

Quina sort que tenen els gibraltarenys.

Cap d'Ullastrell i Cap de Biarra. Ja a casa. Tarda preciosa.

Dit això, no voldria donar la impressió que aquesta és la imatge que ens enduem del viatge. Val molt la pena visitar aquesta part d'Occitània Narbona, Besièrs, Seta, l'Estanh de Taur i la seva costa ben preservada, el paisatge de vinya cap a l'interior... Ens hem quedat amb ganes de veure més. I la sort és que ho tenim a prop de casa.

...Però ple de vida, amb comerços locals, amb autòctons. Hem gaudit més aquesta estona que la visita a la ciutat medieval.
Això mateix que passa a Carcassona, passa també a Venècia i passa també en algunes zones de Ciutat Vella, a Barcelona, i a altres indrets. Una llàstima. I hi ha administracions i interessos particulars que sembla que mai no en tenen prou i que estudien noves fòrmules per poder esprémer (encara més) aquesta taronja seca.

...Però fa pensar en lo perjudicial que acaba sent el turisme de masses. La ciutat medieval és avui un parc temàtic amb decorats reals (històrics). M'atreviria a dir que no hi viu pràcticament ningú. No hem vist cap fruiteria, cap carnisseria, cap peixateria, cap ferreteria. I això acaba sent decepcionant fins i tot pel visitant (o com a mínim per a alguns).
Quan hem sortit d'allà hem visitat una mica l'actual centre de la ciutat, potser no tan espectacular arquitectònicament parlant, però...⬇️

...Perquè, quan hi hem entrat, allò era un infern de 35 turistes per metre quadrat i un continu de restaurants, gelateries i botigues de souvenirs. Realment no hem pogut gaudir de la ciutat ni apreciar-ne l'arquitectura i els elements patrimonials perquè l'únic objectiu que teníem un cop dins, era sortir-ne sans i estalvis. 😅
Sí, ja sé, és juliol, temporada alta i ja prevèiem que ens podia passar això. Segurament si vens un dimarts de febrer pots passejar-t'hi tranquil•lament però... ⬇️

Apurant les minivacances pel sud d'Occitània (avui ja tornem 😢) ahir vam visitar la famosíssima ciutat medieval de Carcassona, un lloc que vist des de fora és espectacular: Una ciutat doblement emmurallada que, tot i que té parts reconstruides, es veu imponent. Vist des de dins també ha de ser espectacular. I dic "ha de ser"perquè... (segueix ⬇️)

M'encanten les carreteres amb arbrat. 😍

@Quenti 👍

Nit occitana. 🌛