una neurona participa en molts models globals i té escassa significació presa aïlladament... es pot dir que el mecanisme bàsic de reconeixement visual és l'emergència d'un estat global entre conjunts neuronals ressonants... la conducta del sistema s'assembla més a una animada xerrada en una festa que a una cadena de comandament...

De cuerpo presente, cap.5

... la descripció estàndard diu que la informació entra pels ulls i es retransmet a través del tàlem fins a l'escorça, on es processa... però si observem la configuració del sistema, trobarem pocs elements que sostinguin aquesta idea... el 80% que rep una cèl·lula de l'NGL no prové de la retina, sinó d'altres regions del cervell... fins i tot es podria sostenir que la seqüència s'efectua en direcció inversa...

De cuerpo presente, cap.5

... els neurocientífics han comprès que cal estudiar les neurones com a membres de grans conjunts que apareixen i desapareixen constantment a través d'interaccions cooperatives, on cada neurona té respostes múltiples i canviants que depenen del context...

De cuerpo presente, cap.5

cal emfatitzar que l'emergència de models o configuracions globals en sistemes d'elements interactius no és una raresa de casos aïllats o pròpia dels sistemes neurals... de fet, sembla dificultós que qualsevol agregat de connexió densa escapi a les propietats emergents...

De cuerpo presente, cap.5

... una manera de capturar les propietats emergents que tenen en comú diversos sistemes, consisteix en la noció d'atractor i la seva tipologia... la inducció de totes les cèl·lules a tornar-se homogèniament actives o inactives... l'aparició de periodicitats espacials, és a dir, algunes cèl·lules romanen actives i d'altres no... l'aparició de cicles espaciotemporals... o els caòtics, on no es detecta cap regularitat en l'espai ni en el temps...

De cuerpo presente, cap.5

... cada component opera només en el seu àmbit local... però com que el sistema està constituït com a xarxa, hi ha una cooperació global que emergeix espontàniament quan els estats de totes les "neurones" participants arriben a un estat mútuament satisfactori... això a la cibernètica se li deia autoorganització... avui es parla de propietats emergents, dinàmica de xarxa, xarxes no lineals, sistemes complexos, sinergia...

De cuerpo presente, cap.5

Hebb va suggerir que l'aprenentatge es podia basar en canvis cerebrals sorgits del grau d'activitat correlativa entre les neurones: si dues neurones tendeixen a activar-se juntes, la connexió entre les dues s'enforteix; en cas contrari disminueix... així, l'estratègia del "connexionisme" és construir un sistema cognitiu a partir de components simples que es connectin dinàmicament entre si de manera densa...

De cuerpo presente, cap.5

Mostra els més vells
mastodont.cat, xarxa social pels catalans d'arreu.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalanes d'arreu d'internet.