... l'aptitud més gran de la cognició vivent, consisteix en la capacitat de plantejar, dins d'àmplies restriccions, els problemes rellevants que s'han d'encarar a cada moment, problemes no pre-donats, sinó que s'enactuen a partir d'un rerefons d'acció, on el que compta com a rellevant està determinat pel nostre sentit comú...

De cuerpo presente, cap.7

... dos extrems, l'absolutisme i el nihilisme, ens aparten del món viscut... en l'absolutisme, tractem d'escapar de l'experiència real cercant fonaments que proporcionin a la nostra vida justificació i propòsit... en el nihilisme, al fracassar aquest anhel, també rebutgem la possibilitat d'apropar-nos a la nostra experiència quotidiana d'una manera alliberadora i transformadora...

De cuerpo presente, cap.10

... cada component opera només en el seu àmbit local... però com que el sistema està constituït com a xarxa, hi ha una cooperació global que emergeix espontàniament quan els estats de totes les "neurones" participants arriben a un estat mútuament satisfactori... això a la cibernètica se li deia autoorganització... avui es parla de propietats emergents, dinàmica de xarxa, xarxes no lineals, sistemes complexos, sinergia...

De cuerpo presente, cap.4

... Minsky mostra que la principal activitat del cervell és fer contínues automodificacions (no representar el món extern)... així, les ciències cognitives s'allunyen de la idea d'un món independent i extrínsec per acostar-se a la idea d'un món inseparable de l'estructura d'aquests processos d'automodificació... els sistemes cognitius s'han de comprendre no sobre la base de les seves relacions input-output sinó per la seva clausura operativa...

De cuerpo presente, cap.11

... el cercle comença amb l'experiència del científic cognitiu que pot concebre una ment operant sense jo... encoratjat per aquesta teoria, un pot descobrir que, encara que hi hagi una lluita constant per conservar el jo, no hi ha un jo real en l'experiència... però, com pot semblar que hi ha un jo quan no n'hi ha cap?, la resposta poden ser mecanismes com ara l'emergència... i tot plegat, pot capacitar per a desistir d'aquest aferrament...

De cuerpo presente, cap.11

... moltes de les formes que els occidentals prenen com a poesia o irracionalitat en el zen, són exercicis contemplatius que dirigeixen la ment cap a la vacuïtat codependent (l'absència d'un jo a l'experiència de ser)...

De cuerpo presente, cap.10

... la distinció entre les dues veritats (disfressada i buida) de l'Abhidharma, no tractava de ser una teoria metafísica de la veritat... però sí, una descripció precisa de l'experiència del practicant quan experimenta els objectes de la seva ment (realitat disfressada) i també experimenta l'origen codependent que té amb ells (realitat buida d'existència independent)...

De cuerpo presente, cap.10

Mostra els més vells
mastodont.cat, cultura catalana.

Servidor social en català per a la comunitat de llengua i cultura catalanes d'arreu d'internet.