Et ballo aquest vals etern de l’esteroide de paper dinàmic que em vares fer, quin desencís!, d’un final oníric no precís. Un viatge accelerat que òrbita resistent d’un Sol sense pietat. Un astronauta alpinista sura per l’espai buit còsmic sense retorn, amb cap de vidre i endollat pel melic. Estimi’m en expansió com si fos una amant d’una plàcida llarga nit. Faci tombarelles […]