«La presa de decisions per consens és característica de les societats que no disposen de mecanismes per a obligar les minories a acceptar les decisions de la majoria; bé perquè no existeix un Estat que monopolitzi la força coercitiva, o bé perquè aquest Estat no té interès en els processos locals de presa de decisions o prefereix no intervenir en ells.
Quan no existeixen aquests mecanismes impositius, l'últim que algú voldria seria proposar una votació, una competició pública de la qual sortirien vencedors i vençuts. Seria la forma més senzilla d'assegurar el tipus d'humiliacions, ressentiments i odis que en última instància condueixen a la destrucció de les comunitats.» (La Démocratie Aux Marges, David Graeber)